La biografia de Manuel Castillo és la d’un personatge singular, que va viure 94 anys i que, sense dubte, es va avançar al seu temps. Nascut en 1869, en un entorn social difícil, es va llicenciar en Filosofia i Lletres, va treballar com a bibliotecari en Salamanca i com a professor de francés en Càceres i València.

La seua inquietud social el va conduir a promoure iniciatives editorials i periodístiques en Extremadura i València, on va arribar en 1919. Ací es va instal·lar amb els seus quatre fills, Diego, Luis, Agustina i Purificación. A més de la docència, va continuar amb les seues activitats filantròpiques i va ser membre de la Junta Provincial de Protecció de Menors i Conseller de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de València a proposta del ministre de Treball. Des d’ambdues institucions, va donar suport a obres socials tan destacades com el Reformatori de Joves de Godella, l’Associació Valenciana de Caritat o diversos asils d’ancians. Així mateix, Manuel Castillo va continuar amb les seues activitats periodístiques essent col·laborador d’El Mercantil Valenciano i La Voz Valenciana, i va mantindre correspondència amb personalitats destacades com Fernando Valera, Indalecio Prieto, Blasco Ibáñez, Martínez Barrio, etc. 

En finalitzar la guerra, es va exiliar amb la seua dona i els seus fills a Toulouse i posteriorment a Mèxic. Allí va desplegar un important quefer cultural amb la comunitat d’exiliats republicans valencians. Va morir amb 94 anys en 1964.

Rere la restauració de la democràcia en Espanya, els seus fills varen decidir tornar a els seues arrels i establir-se a València, la ciutat on tots ells s’havien format. Només pogueren realitzar-ho els dos fills Luis i Diego, ja que les filles varen morir abans del trasllat definitiu. Van decidir que una part molt substanciosa del llegat familiar es destinara a la Universitat de València per a activitats de cooperació com a una forma d’honrar la memòria de son pare. Es crea així el Patronat Sud-Nord. Una decisió que va suposar alhora, un digne remat a la trajectòria vital certament peculiar, i un modus de perpetuar el seu record en una ciutat i una institució que consideraven com a pròpia. El marmessor d’aquest llegat ha estat D. Arturo García Igual, antic membre del Ple del Patronat Sud-Nord, qui junt amb la seua família, han fet valdre la voluntat dels Castillo: cooperar al desenvolupament i a la dignitat dels pobles en el món.

El següent documental pretén recuperar la trajectòria de Manuel Castillo i la seua família, tan vinculada a València i a la institució acadèmica, així com promocionar les polítiques de cooperació i solidaritat universitàries i la sensibilització dutes a terme des dels orígens del Patronat Sud-Nord.

Manuel Castillo i el Patronat Sud-Nord

Cooperació al Desenvolupament

Universitat de València